Hem hagut d’esperar cinc anys per retrobar-nos amb un nou cançoner d’Els Pets. Cinc anys on no han parat de fer coses, com ara celebrar el seu trentè aniversari de manera triomfal pels escenaris del territori, revisitar els seus clàssics en clau simfònica o canviar d’aires en projectes paral·lels i complementaris. És molt probable que als seus seguidors se’ls hagi fet llarga l’espera però una cosa és ben certa, un cop escoltat el nou disc, els de Constantí tornen a demostrar que quan entren a un estudi el que ens acaben regalant esborra qualsevol recança.
I és que el nou disc d’Els Pets és una autèntica meravella i probablement un dels cims de la seva llarga trajectòria. Es diu SOM i els mostra en un estat de gràcia excepcional. Són tretze cançons plenes de màgia, tendresa, eufòria i amor per la música. Sota la direcció de Joan Pons, El petit de Cal Eril, Els Pets han decidit apostar per sonoritats contemporànies amb un grapat de cançons memorables i sense farciment, petites perles de minutatge reduït però directes al cor. En elles Gavaldà i companyia ens tornen a regalar històries fetes de petits detalls, personatges entranyables que es sobreposen als sotracs de la vida quotidiana amb tossuderia. Dins els seus solcs ens trobem amors retrobats, records que fan mal, malalties que es superen, exèrcits de somriures, calfreds de setembre i glopades d’enyor, tot salpebrat amb una instrumentació gairebé despullada, plena de matisos i amb un to melangiós que planeja de manera subtil.
SOM és la nova prova que Els Pets continua sent el grup de referència de l’escena pop catalana. El seu optimisme adult i la seva maduresa són els colors amb què pinten el seu univers personal i intransferible. Un disc assertiu que és també un crit d’afirmació col·lectiva, un cant al poder de les interrelacions en un món sovint massa atomitzat. Potser per això ens atrevim a dir que mai un títol ha definit tan bé un grup i la seva obra. Perquè passen els anys i Els Pets encara són.